home page ?


A-l prim pres de-ls breus jorns braus,
Quan branda-ls bruelhs l'aura brava
E-l branc e-l brondelh son nut
Pe-l brun temps sec que-ls desnuda,
Per us brus braus brecs de cor
Trobadors, a bric coratge,
Fauc breus menutz motz cortes,
Lassatz ab rima corteza;
Qu'ieu ai sen subtil, fin, ferm,
Per lieys don non ai fermansa.

E si - m sentis lo cor ferm
Que - l plagues -- be - l fauc fermansa --
Ja mos chantars tristz ni braus
No fos, ni de razon brava.
Mas tan mi ten de joy nut
Cylh que - m don Dieus tener nuda,
Qu'a penas pens e mon cor
Nulh joy, tant ai trist coratge,
Quar de - l sieu bel cors cortes
No - m fai amistat corteza.

Be - m tenc per nesci cortes
Quar ieu de la plus corteza
En aitals motz dir m'aferm.
Domna, ve - us m'aissi fermansa:
Pe - l sobretalan qu 'es braus,
E quar ma voluntatz brava
M'a fag falhir, tot desnut,
Ab la vostra verja nuda
M'en batetz lo cors e - l cor,
Tan qu'ieu aia ferm coratge.

Als non dezir e mon cor,
Mas que Dieus vos do coratge
Qu'alcun belh semblan cortes,
Don' avinens e corteza,
Mi fezessetz ab cor ferm
(qu'en autra non ai fermansa),
E no - m fos vostre cors braus,
Domn' humils, lai on tanh brava,
Ab cor de totz mals aips nut,
La genser qu'anc nasques nuda.