prosody | miscellaneous |
A-l prim pres de-ls breus jorns braus, Quan branda-ls bruelhs l'aura brava E-l branc e-l brondelh son nut Pe-l brun temps sec que-ls desnuda, Per us brus braus brecs de cor Trobadors, a bric coratge, Fauc breus menutz motz cortes, Lassatz ab rima corteza; Qu'ieu ai sen subtil, fin, ferm, Per lieys don non ai fermansa. E si - m sentis lo cor ferm Que - l plagues -- be - l fauc fermansa -- Ja mos chantars tristz ni braus No fos, ni de razon brava. Mas tan mi ten de joy nut Cylh que - m don Dieus tener nuda, Qu'a penas pens e mon cor Nulh joy, tant ai trist coratge, Quar de - l sieu bel cors cortes No - m fai amistat corteza. Be - m tenc per nesci cortes Quar ieu de la plus corteza En aitals motz dir m'aferm. Domna, ve - us m'aissi fermansa: Pe - l sobretalan qu 'es braus, E quar ma voluntatz brava M'a fag falhir, tot desnut, Ab la vostra verja nuda M'en batetz lo cors e - l cor, Tan qu'ieu aia ferm coratge. Als non dezir e mon cor, Mas que Dieus vos do coratge Qu'alcun belh semblan cortes, Don' avinens e corteza, Mi fezessetz ab cor ferm (qu'en autra non ai fermansa), E no - m fos vostre cors braus, Domn' humils, lai on tanh brava, Ab cor de totz mals aips nut, La genser qu'anc nasques nuda. |