prosody | miscellaneous |
Meravilh me cum pot hom apelhar Amor sospirs e corals deziriers, Ni cum pot hom de sa dolor chantar; Mas, quar non puesc dire mon cor estiers, Hieu chan forsatz, ab alques d'alegransa, Per so que tals aprengua ma chanso, Que la chan lai, don no - m part ni non so, Ni descobrir non l'aus ma malanansa. Tug li cortes que ren sabon d'amar La devon dir de gaug e voluntiers, Que quascus deu en si meteus pensar Cum es grans mals paors de lauzengiers; Qu'ieu era ricx de sola l'esperansa (qu'anc, si - m sal Dieus d'als non aic sospeisso Ni elha cor), tro lauzengier felho Percasseron ma mort e ma erransa. Aucir me fan doussamen, ses cuidar, A la belha que - m tolh totz alegriers, Que sa colors fresca, e - l dous esguar, E - l guais solatz savis e plazentiers, M'an e mon cor bastida una dansa Que - m pren quan fug, e - m met en tal preizo, Qu'issir no - n puesc, si mortz o amatz no -- E la mortz es ma majer esperansa Tan quan puesc sols ad una part estar, Me pays ab joy mos mortals cossiriers (que m'a fait si autra ren oblidar, Qu'en luec no vey domnas ni cavalhiers Mas entorn lieys), que - m ten en remembransa Son dous pays e sa guaya faisso. Aquelh pessars me platz tant e - m sap bo, Que ma dolors me par grans alegransa. Pero, d'aitan li vuelh merce clamar, Que, quan sera ab amans dreituriers, Que - m denh mo nom ab son solatz mesclar: Que tals m'en er nosabens messatgiers, Que m'en fara a - l cor gran alegransa Quan me dira d'aquel solatz, cum fo, E grans plazers; c'us bels ditz, per raso, Endreg d'amor engual d'un fait balansa. De - l nostre rei me plagra d'Araguo Que, per son sen, disses d'oc o de no, Aissi cum pretz o requier et honransa. |