Un sirventes farai ses alegratge
Qi qe s'esmai ni·s desconort
De l'arciuesque mi sa bon
Ja de chantar nulh temps no serai mutz
Pueis chanson far no m'agensa
Lo segle m'es camiatz
De la ssal de Proenza·m doill
D'un sirventes mi ven gran voluntatc
L'escurgazhar a me fa tan gran feresa
Tut nos cuzauam ses faillia
Vist hai, Bertran, pos no·us uiron mei oill
Amicx Guigo, be·m asaut de ton sen
Bertrans, lo joy de dompnas e d'amia
Doas domnas aman dos cavalliers
Mout m'es greu d'En Sordel, car l'es faillitz sos senz
Seigner coms, eu·s prec que·m diiatz
Pos anc no·us ualc amors, senh'en Bertran
De uos mi rancur, compaire
Una chanzon dimeia ai talan
Nuls hom non deu eser meraveilaz
S'ieu agues uirat l'escut
|