![]() |
|||
prosody | miscellaneous |
Cantarai d'aqestz trobadors Que canton de maintas colors E-l pieier cuida dir mout gen! Mas a cantar lor er aillors Q'entrametre-n vei cen pastors C'us non sap qe-s mont'o-s dissen. D'aisso mer mal Peire Rotgiers, Per qe n'er encolpatz primiers, Car chanta d'amor a presen! E valgra li mais us sautiers En la glieis'o us candeliers Tener ab gran candel'arden. E-l segonz, Girautz de Borneill, Qe sembl'oire sec al soleill Ab son chantar magre dolen, Q'es chans de vieilla porta-seill! Que si-s mirava en espeill, No-s prezari'un aiguilen. E-l tertz, Bernartz de Ventedorn, Q'es menre de Borneill un dorn! En son paire ac bon sirven Per trair'ab arc nanal d'alborn, E sa mair'escaldava-l forn Et amassava l'issermen. E-l quartz, de Briva-l Lemozis, Us ioglars q'es plus qerentis Que sia tro q'en Beniven, E semblari'us pelegris Malautes, qan chanta-l mesquis, C'a pauc pietatz no me'n pren. E-n Guillems de Ribas lo qins, Q'es malvatz defors e dedins, E ditz totz sos vers raucamen, Per que es avols sos retins, C'atretan se'n fari'us chins! E l'uoil semblan de vout d'argen. E-l seises, Grimoartz Gausmars, Q'es cavalliers e fai ioglars! E perda Dieu qui-l o cossen Ni-l dona vestirs vertz ni vars, Que tals er adobatz semprars Q'enioglarit se'n seran cen. Ab Peire de Monzo so set, Pos lo coms de Tolosa-l det, Chantan, un sonet avinen, E cel fon cortes qe-l raubet, E mal o fes car no-il trenqet Aqel pe que porta penden. E l'oites, Bernatz de Saissac, C'anc un sol bon mestier non ac Mas d'anar menutz dons queren! Et anc puois no-l prezei un brac Pois a-n Bertran de Cardaillac Qes un vieil mantel suzolen. E-l novens es en Raembautz, Qe-s fai de son trobar trop bautz! Mas eu lo torni en nien, Q'el non es alegres ni chautz! Per so pretz aitan los pipautz Que van las almosnas queren. E n'Ebles de Saigna-l dezes, A cui anc d'amor non venc bes, Si tot se chanta de coinden: Us vilanetz enflatz plages, Que dizen que per dos poies Lai se loga e sai se ven. E l'onzes, Gonzalgo Roitz, Qe-s fai de son chant trop formitz, Per q'en cavallaria-s fen! Et anc per lui non fo feritz Bos colps, tant ben non fo garnitz, Si doncs no-l trobet en fugen. E-l dotzes, us veilletz lombartz. Que clama sos vezins coartz, Et ill eis sent de l'espaven Pero sonetz fai mout gaillartz Ab motz maribotz e bastartz, E lui apell'om Cossezen. Peire d'Alvernge a tal votz Que canta de sus e de sotz, E lauza-s mout a tota gen! Pero maistres es de totz, Ab c'un pauc esclarzis sos motz, C'a penas nuils hom los enten. Lo vers fo faitz als enflabotz A Puoich--vert, tot iogan rizen. |
Metrical pattern: 91b