home page ?


Al dessebrar del pais
On m'avi' amors conquis
Aprendetz, si no-us es fays,
So don m'alegr'e e m'irays
On que-m vir!
Mas tan cum suy ab gent conia
No-m dey per ira marrir
Qu' on mays puesc apres non ponia.

Mas ves un'amor fuy fis
Tro qu'a lieys plac que-m giquis,
E quar al sieu tort mi trays
Ben fazen e trop m'afrays
Ab ben dir,
Quar de doussa terra conia
Mi trays e-m fetz dessalhir!
Mas, quan que tric, l'er vergonia.

Anc non aniey tans camis
Ves Francs ni ves Sarrazis,
On mielhs fos demandatz iays
Ni plus amatz pretz verays
Ab servir
E-lh gens qu' es cortez' e conia,
Silh que-m veira-n tart venir,
Ta mal m'es qui m'en deslonia.

Sel'amor, don fuy vezis,
Dont ara m'esfredezis,
Amer'ieu plus que Roays!
E si no-m fos per fols brays
Trassalhir
Et a la mia doussa conia
Si m'eschazes a mentir,
Vos agratz d'aital messonia.

D'esser hueymais m'esbaudis
Pus amars m'enamarzis!
Qu'ara-m sent de totz assays
Vertz e blancs e brus e bays,
E m'albir
E dic vos d'amor nems conia
Que paors es de perir
Lai on li es ops que lonia.

Ar an ses cors, e-l fals ris
Tot ais si cum l'abelhis!
Qu'ieu mi gurp de lieys e-m lays
E mi no veira iamays.
A partir
M'ave de la terra conia:
Si no-m fos per que-s n'azir,
Mes mi for' en la canonia.

Senher n' Estrieu, qui s'aconia
De trop human ioy iauzir,
Mal fau qui non lo calonia.