prosody | miscellaneous |
Al dessebrar del pais On m'avi' amors conquis Aprendetz, si no-us es fays, So don m'alegr'e e m'irays On que-m vir! Mas tan cum suy ab gent conia No-m dey per ira marrir Qu' on mays puesc apres non ponia. Mas ves un'amor fuy fis Tro qu'a lieys plac que-m giquis, E quar al sieu tort mi trays Ben fazen e trop m'afrays Ab ben dir, Quar de doussa terra conia Mi trays e-m fetz dessalhir! Mas, quan que tric, l'er vergonia. Anc non aniey tans camis Ves Francs ni ves Sarrazis, On mielhs fos demandatz iays Ni plus amatz pretz verays Ab servir E-lh gens qu' es cortez' e conia, Silh que-m veira-n tart venir, Ta mal m'es qui m'en deslonia. Sel'amor, don fuy vezis, Dont ara m'esfredezis, Amer'ieu plus que Roays! E si no-m fos per fols brays Trassalhir Et a la mia doussa conia Si m'eschazes a mentir, Vos agratz d'aital messonia. D'esser hueymais m'esbaudis Pus amars m'enamarzis! Qu'ara-m sent de totz assays Vertz e blancs e brus e bays, E m'albir E dic vos d'amor nems conia Que paors es de perir Lai on li es ops que lonia. Ar an ses cors, e-l fals ris Tot ais si cum l'abelhis! Qu'ieu mi gurp de lieys e-m lays E mi no veira iamays. A partir M'ave de la terra conia: Si no-m fos per que-s n'azir, Mes mi for' en la canonia. Senher n' Estrieu, qui s'aconia De trop human ioy iauzir, Mal fau qui non lo calonia. |