home page ?


Lancan lo douz temps s'esclaire
E la novella flors s'espan
Et aug als auzels retraire
Per los brondels lo douzet chan,
Qi vol aver pretz ni valor
Adonc deu triar e chauzir
Tal qe per lauzengiers non bais.

Q'ieu n'ei pres al mieu vejaire
Qe d'Orien tro q'al coljan
Anc non cug, nasqes de maire
Del seu fag ni del seu semblan.
Bella es et a gran douzor,
E volria trop mai murir
. . . . . . . . . . . . .

Qan de ma dona sui laire,
Ges no.m tenc per malvatz afan.
Qan sui nutz e son repaire
E sos costatz tenc e mazan,
Ieu no sai null emperador,
Vas me puesca gran pres cuillir
Ne de fin'amor aver mais.

Aqist d'aver amassaire,
Mal parlier, lenga trenchan
Qi.m cujavon d'amor traire
Mas si Dieus vol far mon coman,
Ja us non er al Lavador,
Cels c'auzis a Marcabru dir
Q'en enfer sufriran gran fais.

Q'eu fora be fis amaire,
Si no fosso janglos truan.
Mas ma donna no.n sap gaire
De cambiar per nul aman
E vol mi fort donar s'amor
E dels mals enveios sufrir
La guerra q'il n'a e.l pantais.

Tres jorns, so m'es vis, peccaire,
Ges no m'a durat aqest an.
Em bosc ermita.m vol faire,
Per zo qe ma domn'ab me.s n'an.
Lai de fueill'aurem cobertor.
Aqi vol viure e murir:
Tot autre afar gerpis e lais.

Las, non es dregz domnejaire
Qi ja nul mes met en soan,
Qar genars non val meins gaire
Q'abrils e mais q'es vertz et blan!
Q'en totz terminis val amor,
E qan s'emprend a t'enreqir,
Deu hom esser e pros e gais.