home page ?


Seigner en coms, a blasmar
Vos fai senes faillia
Car no·i ausetz anar,
Pois ella o volia,
A la dompna parlar.
Et al for de Cataloigna,
Al vostr'ops eu n'ai vergoigna
Car la·i fesetz fadiar.

E fis drutz no·is deu tardar
Si messatge·l venia,
Mas que pens del anar
E qe·is meta en la via,
Com non sap son affar
De sidonz, ni sa besoigna:
Ben leu a talan que joigna
Per que no·is deu aturar.

E qan vitz vostre joglar
Que devas lieis venia,
Ja no·us degratz restar,
Qi·us dones Normandia
S'acsetz bon cor d'anar
Antre Leira e Dordoigna
De regart no·us daratz soigna,
Ni ja no·us degra membrar.

Mas ara podetz proar
S'es vers so qu'eu dizia,
Que non fai ad amar
Rics hom per drudaria.
Tant ant a cossirar
Per qe·l jois d'amor los loigna.
Q'ieu non vuoil aver Bergoigna
Sens temer e sens celar.

Q'ieu non vuoill ges esser bar
Ni de gran manentia,
Per qe'm pogues reptar
Nuills hom de vilania.
Mais am rire e gabar
Ab midonz que m'en somoigna,
Qu'eu no volria Gascoigna
Ni Bretaigna capdellar.

Mon chant vir vas N'Azemar,
Qui s'onor en sabria,
Cui nostre seigner car.
Sa pauca Lombardia
Tant gen sap dompneiar,
Qe no·is camja ni s'embroigna
Per menassas, anz ressoigna,
Limotg'e·l fai reserar.

Si·l coms Jaufres no s'esloigna
Peitau aura e Gascoigna,
Si tot no·is sap dompneiar.