prosody | miscellaneous |
Seigner en coms, a blasmar Vos fai senes faillia Car no·i ausetz anar, Pois ella o volia, A la dompna parlar. Et al for de Cataloigna, Al vostr'ops eu n'ai vergoigna Car la·i fesetz fadiar. E fis drutz no·is deu tardar Si messatge·l venia, Mas que pens del anar E qe·is meta en la via, Com non sap son affar De sidonz, ni sa besoigna: Ben leu a talan que joigna Per que no·is deu aturar. E qan vitz vostre joglar Que devas lieis venia, Ja no·us degratz restar, Qi·us dones Normandia S'acsetz bon cor d'anar Antre Leira e Dordoigna De regart no·us daratz soigna, Ni ja no·us degra membrar. Mas ara podetz proar S'es vers so qu'eu dizia, Que non fai ad amar Rics hom per drudaria. Tant ant a cossirar Per qe·l jois d'amor los loigna. Q'ieu non vuoil aver Bergoigna Sens temer e sens celar. Q'ieu non vuoill ges esser bar Ni de gran manentia, Per qe'm pogues reptar Nuills hom de vilania. Mais am rire e gabar Ab midonz que m'en somoigna, Qu'eu no volria Gascoigna Ni Bretaigna capdellar. Mon chant vir vas N'Azemar, Qui s'onor en sabria, Cui nostre seigner car. Sa pauca Lombardia Tant gen sap dompneiar, Qe no·is camja ni s'embroigna Per menassas, anz ressoigna, Limotg'e·l fai reserar. Si·l coms Jaufres no s'esloigna Peitau aura e Gascoigna, Si tot no·is sap dompneiar. |