home page ?


Ges de far sirventes no·m tartz,
Anz lo fauc senes totz affans.
Tant es sotils mos geins e m'artz
Que mes m'en sui en tal enans
E sai tant de sort
Qe ve·us m'en estort,
Qe comte ni rei
No·m forssan ni grei.

E pois lo reis e·l coms Richartz
M'ant perdonat lor maltalans,
Ja mais N'Azemars ni N'Aichartz
No·m don tregas ni·N Talairans.
Ni ja d'Autafort
No·il laissarai ort.
Qui·s vol m'en gerrei
Pois aver lo dei

Quant es fis devas totas partz,
A mi resta de gerra uns pans.
Pustella en son huoill qui m'en partz,
Si tot m'o comenssiei enans!
Patz no·m fai conort.
Ab gerra m'acort,
Q'ieu non teing ni crei
Negun'autra lei.

E no·i gart diluns ni dimartz
Ni setmanas, ni mes, ni ans,
Ni·m lais per abril ni per martz,
Q'ieu non tracte cum veigna dans
A celz qe·m fant tort;
Mas ja mais per fort
Non conquerran trei
Lo pretz d'un correi

Qui que fassa de bos issartz,
Eu me sui totz temps mes en grans
Cum puosca aver cairels e dartz,
Elms et aubercs, cavals e brans;
C'ab aisso·m conort
E·m teing a deport
Assaut e tornei,
Donar e dompnei.

Mos parsoniers es tant gainartz
Qu'el vol la terra mos enfans;
Et eu la·il vuoill dar, tant sui gartz?
Pois diran tuich, "Flacs en Bertrans!"
Mas sal tot lo tort,
Cre q'a malvatz port
Venra, so·us autrei,
Anz c'ab mi plaidei.

No·m cal d'Autafort
Mais far dreich ni tort,
Qe·l jutgamen crei
Mon seignor, lo rei.