prosody | miscellaneous |
Cant vei pels vergiers desplegar Los cendatz grocs, indis e blaus, M'adousa la votz dels cavaus E·l sonet que fan li juglar Que viulen de trap en tenda, Trombas e corn e graile clar. Adoncs voill un sirventes far Tal que·l coms Richartz l'entenda. Ab lo rei mi voill acordar D'Aragon, e tornar en paus. Mas trop fon deschauzitz e braus Qant venc sai sus per osteiar; Per qu'es dregs qu'eu lo·l reprenda. Ieu o dic per lui castiar; E peza·m si·l vei folleiar, E voill que de mi aprenda. A mi·l volon tut encuzar, C'us me comdet de sos vassaus Que de Castellot ac mal laus Qant ne fes N'Espagnol gitar. E no·m par que si defenda Ves el, si el n'auza proar; E quant intret per covidar, Conquerri lai pauc de renda. Oi mais no li puosc ren celar, Anz li serai amics coraus: Gastons, cui es Bearns e Paus, Mi trames sai novas comdar Que de sos pres pres esmenda Del rei, que·ls i degra liurar, E volc en mais l'aver portar Que hom totz sos pres li renda. Que so m'an dich de lui joglar, Q'en perdon an fags totz lur laus. S'anc lur det vestirs vertz ni blaus Ni lur fes nuill denier donar, Lag l'es c'om l'en sobreprenda. Que d'un sol s'en saup ben pagar, D'Artuzet, don fai a blasmar, Qu'en mes als Juzieus en venda. Peire Joglar saup mal pagar Qe·l prestet deniers e cavaus, Que la vella, que Fons-Ebraus Atent lo fes tot pesseiar; Qu'anc l'entreseings fags ab benda De la jupa del rei d'armar Qe·l baillet, no li puoc guizar C'om ab coutels tot no·l fenda. Peire Roïs saup divinar Al prim qe·l vi joves reiaus, Qe no seria arditz ni maus; E conoc o al badaillar: Reis qui badaill ni s'estenda Qant aug de batailla parlar Sembla o fassa per vaneiar Ni en armas no entenda. Eu lo·il perdo si·m fe mal far A Catalans ni a Laraus; Puois lo seingner cui es Pitaus Lo·i mandet, non auset als far. E reis que loger atenda De seignor, be·l deu affanar; Et el venc sai per gazaignar Mais qe per autra fazenda. Voill sapcha·l reis e aprenda De son grat e fassa chantar Mon sirventes al rei Navar, E per Castella l'estenda. |