home page ?


Cant vei pels vergiers desplegar
Los cendatz grocs, indis e blaus,
M'adousa la votz dels cavaus
E·l sonet que fan li juglar
Que viulen de trap en tenda,
Trombas e corn e graile clar.
Adoncs voill un sirventes far
Tal que·l coms Richartz l'entenda.

Ab lo rei mi voill acordar
D'Aragon, e tornar en paus.
Mas trop fon deschauzitz e braus
Qant venc sai sus per osteiar;
Per qu'es dregs qu'eu lo·l reprenda.
Ieu o dic per lui castiar;
E peza·m si·l vei folleiar,
E voill que de mi aprenda.

A mi·l volon tut encuzar,
C'us me comdet de sos vassaus
Que de Castellot ac mal laus
Qant ne fes N'Espagnol gitar.
E no·m par que si defenda
Ves el, si el n'auza proar;
E quant intret per covidar,
Conquerri lai pauc de renda.

Oi mais no li puosc ren celar,
Anz li serai amics coraus:
Gastons, cui es Bearns e Paus,
Mi trames sai novas comdar
Que de sos pres pres esmenda
Del rei, que·ls i degra liurar,
E volc en mais l'aver portar
Que hom totz sos pres li renda.

Que so m'an dich de lui joglar,
Q'en perdon an fags totz lur laus.
S'anc lur det vestirs vertz ni blaus
Ni lur fes nuill denier donar,
Lag l'es c'om l'en sobreprenda.
Que d'un sol s'en saup ben pagar,
D'Artuzet, don fai a blasmar,
Qu'en mes als Juzieus en venda.

Peire Joglar saup mal pagar
Qe·l prestet deniers e cavaus,
Que la vella, que Fons-Ebraus
Atent lo fes tot pesseiar;
Qu'anc l'entreseings fags ab benda
De la jupa del rei d'armar
Qe·l baillet, no li puoc guizar
C'om ab coutels tot no·l fenda.

Peire Roïs saup divinar
Al prim qe·l vi joves reiaus,
Qe no seria arditz ni maus;
E conoc o al badaillar:
Reis qui badaill ni s'estenda
Qant aug de batailla parlar
Sembla o fassa per vaneiar
Ni en armas no entenda.

Eu lo·il perdo si·m fe mal far
A Catalans ni a Laraus;
Puois lo seingner cui es Pitaus
Lo·i mandet, non auset als far.
E reis que loger atenda
De seignor, be·l deu affanar;
Et el venc sai per gazaignar
Mais qe per autra fazenda.

Voill sapcha·l reis e aprenda
De son grat e fassa chantar
Mon sirventes al rei Navar,
E per Castella l'estenda.