prosody | miscellaneous |
Ara sai eu de prez qals l'a plus gran De totz aquels qe·s leveron maiti: Seigner Conratz l'a plus fi, ses enjan, Qe·s defen lai a Sur d'En Saladi E de sa masnada croia. Secora·l Deus qe·l socors vai tardan! Sols aura·l prez, qar sols soffre l'afan. Seigner Conrat, a Jesu vos coman, Q'eu fora lai a Sur, so vos afi, Mas laisei m'en qar s'enavan tardan Li comt'e·ill duc, li rei e li princi. Pois vi midonz bell'e bloia, Per qe s'anet mos cors aflebeian, Q'eu fora lai, ben ha passat un an. Seigner Conrat, eu sai dos rei q'estan D'aiudar vos. Ara entendatz qui: Lo reis Felips es l'us, qar va doptan Lo rei Richart; et el lui dopt'aissi. Ar fos usqecs d'els em boia D'En Saladi, pos van de Deu galian, Qar son crosat e d'anar mot non fan. Seigner Conrat, tot per vostr'amor chan, Ni ges no·i gart amic ni enemi; Mas per so·l fatz que·ls crosatz vauc reptan Del passage q'an si mes en obli. Non cuidon q'a Deu enoia Q'ill se paisson e se van sojornan? E·us enduratz fam e set, e·ill estan! Seigner Conrat, la roda·s vai viran In aqest mon pur en mal a la fi Qar paucs en sai qe no s'anon penan Qom enganon vezi e no-vezi. Mas cel que pert no·ill par joia! Doncs sapchan be cill q'eu dic q'aiso fan Qe Deus escriu so qe dich e faich an. Seigner Conrat, lo rei Richartz val tan (Si tot, quan voill, de lui gran mal m'en di) Q'el passara ab tal esfortz ogan Qon far poira, so aug dir tot de fi; E·l reis Felips en mar poia Ab autres reis, q'ab tal esfortz venran Que part l'Arbre-Sec irem conquistan. Bels Papiols, vas Savoia Ten ton camin e vas Branditz brocan E passa·l mar, q'al rei Conrat ti man. Can seras lai, no te noia, Tu li diras qe s'ar no·ill vaill ab bran, E·ill valrai tost, si·ll rei no·m van bauzan. Mas ben es ver q'a tal dompna·m coman, Se·l passatges no·ill platz, non crei qe·i an. |