prosody | miscellaneous |
Be·m platz car trega ni fis Non reman entre·ls baros, Car desplantavon boissos, Tant amon ortz e jardis, Aize ab pauc de compaigna: Sembla·is gardon d'Anssessis. Que ja lai on uns d'els fos Non intraretz ses mesclaigna. Ancaras i aura ris; E ben leu amarant nos Et acuillirant los pros E deran dels barbaris Si volon c'ab lor remaigna. Que ja per cridar "Paris!" Senes autras messios, Non conqerran gen estraigna. Ja non crezatz c'om ressis Puoig de pretz dos escalos, Mas al soteiran de jos Pot ben estar qetz e clis, Et en aquel que remaigna! Que per mil marcs d'esterlis No·n poiria poiar dos, Tant tem q'avers li sofraigna. Ben volgra·l reis fos devis E qe passes sai mest nos E que saubes dels baros Cals l'es fals ni cals l'es fis, E conogues la malaigna De que clocha Lemozis Q'era sieus, e fora·ill bos, Mas us sobros lo gavaigna. Ben volgra·l maneschausis Coras q'en fos lezeros, E q'en passes dos sedos Anz qe trop li endorzis, Pois q'er vengutz d'Alamaigna. E voill N'Aimars lo meschis E·N Guis fasson partizos Tan engals c'us no s'en plaigna. Marinier, ges pels Chanzis, Si·ls alberga·N Malmiros, No·m fassatz mal a rescos. No·us serai plus aclis Ni pe'N Peiro La Cassaigna, De que s'es malmenatz Guis Vas mi de doas preisos, En amor et en compaigna. Papiol, ja·N Frederis Non feira aital bargaigna Cum fetz sos fills n'Aenris, Qan pres romieus ab bordos Don pres Poilla e Romaigna. |