home page ?


Be·m platz car trega ni fis
Non reman entre·ls baros,
Car desplantavon boissos,
Tant amon ortz e jardis,
Aize ab pauc de compaigna:
Sembla·is gardon d'Anssessis.
Que ja lai on uns d'els fos
Non intraretz ses mesclaigna.

Ancaras i aura ris;
E ben leu amarant nos
Et acuillirant los pros
E deran dels barbaris
Si volon c'ab lor remaigna.
Que ja per cridar "Paris!"
Senes autras messios,
Non conqerran gen estraigna.

Ja non crezatz c'om ressis
Puoig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben estar qetz e clis,
Et en aquel que remaigna!
Que per mil marcs d'esterlis
No·n poiria poiar dos,
Tant tem q'avers li sofraigna.

Ben volgra·l reis fos devis
E qe passes sai mest nos
E que saubes dels baros
Cals l'es fals ni cals l'es fis,
E conogues la malaigna
De que clocha Lemozis
Q'era sieus, e fora·ill bos,
Mas us sobros lo gavaigna.

Ben volgra·l maneschausis
Coras q'en fos lezeros,
E q'en passes dos sedos
Anz qe trop li endorzis,
Pois q'er vengutz d'Alamaigna.
E voill N'Aimars lo meschis
E·N Guis fasson partizos
Tan engals c'us no s'en plaigna.

Marinier, ges pels Chanzis,
Si·ls alberga·N Malmiros,
No·m fassatz mal a rescos.
No·us serai plus aclis
Ni pe'N Peiro La Cassaigna,
De que s'es malmenatz Guis
Vas mi de doas preisos,
En amor et en compaigna.

Papiol, ja·N Frederis
Non feira aital bargaigna
Cum fetz sos fills n'Aenris,
Qan pres romieus ab bordos
Don pres Poilla e Romaigna.