prosody | miscellaneous |
En un sonet guay e leugier, Comens chanso guay' e plazen, Qu'estiers non aus dir mon talen Ni descobrir mon dezirier. Dezir ai qe-m ven de plazer, E-l plazers mou de bon esper, E-l bos espers de Joy Novelh, E-l ioys novelhs de tal castelh, Q'ieu non vuelh dir mas a rescos Aisselhs qui Amors ten joyos. Joyos son ieu et ai mestier De far plazer a bona gen, D'onrar jocglars, d'amar joven, De dar enanz que hom no-m quier! E qan del tot no-n ai poder, Sivals que non fasa parer, Quant autr'o fai, que-m sia belh Qu'adoncs fas d'autruy flors capelh, E suy tengutz cortes pels pros E enemicx dels enujos. Enujos son li lauzengier, E-lh gilos q'us no s'en defen! Qar on plus vos faran parven Que-us amon de cor vertadier, Adoncs vos cujon decazer, E ponharan mati e ser Cum vostre joys si descapdelh. S'als non podon, mouran sembelh! E si-us voletz no-us falh tensos! Mas suffretz, e venseretz los. De ben amar non ai parier, Ni truep amador de mon sen! Qar, qui plus ama finamen, De si dons ditz qu-elh o enquier. Ieu no l'ai ges, mas ilh, per ver, A ben mi, ses tot retener! Mas ieu no-m duelh d'aital clavelh, Ans sent al cor un dous cairelh, Don fin' Amors m'es guerizos, Car sols ai so que-s tanh a dos. E pus non podon miey guerrier Mermar ni tolre pessamen Que-m ten mon cor aitan jauzen, Non sai per que-m leu cossirier! E mi dons sap aitan valer, Que coras vol mi pot aver. Ja no-m man letra ni sagelh, Ni no-m don cordo ni anelh, Mas digua-m :e-l digz er mi dos: Aissi com vos m'avetz ai vos. Belhs aculhirs, dig plazentier, Huels amoros, esguart plazen, Guays dompneys ab nom d'avinen, Fina beutat ab pretz entier, Mi fan ma dona tan voler, Qu'en ren non tem autruy temer! Mas qui-s vol fenhedor m'apelh, Qu'en pessan tenc sotz mon mantelh, Aissi con vuelh, totas sazos, Ma dona mal grat dels gilos. Vai t'en, cansos, no-t cal temer Fol agur de cap ni d'auzelh, Tro sias lai a-N Gui d'Uysselh, E digas: si-m tramet a vos Fols Cosselhs, car es amoros. |