![]() |
|||
prosody | miscellaneous |
Chantan volgra mon fin cor descobrir Lai on m'agr' ops que fos saubutz mos vers, Mas per dreich gaug m'es faillitz mos sabers, Per qu'ai paor que no·i puosc' avenir: C'us novels jois en cui ai m'esperansa Vol que mos chans sia per leis enders E car li platz q'ieu enans sa lauzor E mon chantar, don ai gaug e paor, Car sos pretz vol trop savi lauzador. Per que no·m par qu'ieu pogues devezir Son cortes pretz que tant aut es aders C'om no·n ditz ver que non semble plazers, E trob aitant en lieis de ben a dir Que sofraitos m'en fai trop d'aondansa! Per qu'ieu m'en lais, que no·m ditz mos espers C'om ja pogues retraire sa valor, Qar de bon pretz a triat lo meillor E dels amans lo plus fin amador. Car anc no·ill dis - tant tem vas lei faillir - Com s'es en leis aturatz mos volers! Mas derenan no m'o tolra temers, Qu'eu sai qe·l fuocs s'abrasa per cobrir, E·l dieus d'amor a·m nafrat de tal lansa Don no·m ten pro sojornars ni jazers, Anz desampar, per midonz cui ador, Tal que m'a fait gran ben e gran honor, Mas ben deu hom camjar bon per meillor. Pero ren als no·n ai mas lo desir. Non ai doncs pro mout es grans mos poders Si neis d'aitan m'en es donatz lezers E doncs per que·m vuoill de plus enardir, Car sos bels ris ab sa gaia semblansa Mi pais mos huoills, tant m'agrada·l vezers Mas un conort n'ai qe·m mou de folor: Q'ades m'es vis qe·m vuoilla dar s'amor Qan volv vas mi sos huoills plens de doussor. E doncs, dompna, pos mais non puosc sofrir Lo mal q'ieu trac per vos matis e sers, Merce n'aiatz! qu'e·l mon non a avers Que, senes vos, mi pogues enriquir! E car no·us vei, soven ai gran doptansa Que no·us mi fass' oblidar non-calers! Mas ieu que sent la pen' e la dolor No·us oblit jes, anz i tenc nuoich e jor Los huoills del cor si que no·ls vir aillor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |