prosody | miscellaneous |
Mout i fetz gran pechat Amors, Quant li plac que·s mezes en me, Quar Merce no·i aduiss ab se Ab que s'adousses ma dolors! Qu' Amors pert so nom e·l desmen Et es Dezamors planamen Pos Merces no·i pot far socors! Per que·l fora pretz et honors, Pos ylh vol venser totas res, Qu'una vetz la venques Merces. S'ar no·us vens, vencutz sui, Amors! Venser no·us puesc mas ab Merce! E' s'entre tans mals n'ai un be, Ja no·us er dans ni desonors! Cujatz vos doncs que·us estei gen Quar mi faitz planher tan soven Ans en val meyns vostra lauzors! Pero·l mals mi fora doussors, Sol l'aut ram a qu'era·m sui pres Mi plejes, merceian, Merces. Mas no pot esser, pos Amors Non o vol, ni midons, so cre! Pero, de midons no sai re, Qu'anc tan no m'enfoli Follors Qu'ieu l'auzes dir mo pessamen, Mas cor ai que·m cabdel ab Sen De l'Ardimen que·m tol Paors! Pero Esperars fai las flors Tornar frug, e de midons pes Qu'esperan la vensa Merces. Mas trop m'a azirat Amors Qar ab Merce si dezave! Pero·l miels del miels quez hom ve, Midons, que val mais que valors, En pot leu far acordamen, Que major n'a fag per un cen: Que ve com la neus e·il calors, So es la blanquez' e·il colors, S'acordon en lieis, semblan es Qu'Amors s'i acort e Merces. Estiers no puesc durar, Amors, E no sai cossi s'esdeve De mon cor - qu'aissi·us a e·us te Que re non par que n'ai' alhors - Quar, si be·us etz grans, eissamen Podetz en me caber leumen Quo·s devezis una grans tors En un pauc miralh, e·il largors Es i tan grans que, si·us plagues, Enquer neys y caubra Merces. Mal mi sui gardatz per no-sen, Qu'a mi eis m'a emblat Amors Ar qu'er' estortz de sas dolors! Mas dir puesc qu'ieu eis m'i sui pres, Neis no m'en val Dregz ni Merces. N'Azimans, lo vostre socors E d'en Tostemps vuelh ben alhors, Mas d'aisso no vuel sapchatz ges, Qu'a penas neis o sap Merces. |