prosody | miscellaneous |
Com que mos chans sia bos, O qui que.l chan ni l'aprenha Lieys de cui fatz mas chansos, No fai semblan que.m retenha! Quar si.l plagues ni.l fos dos, Ja de l'amoros dezir No.m fera aissi murir! Quar per lieys m'auci d'enveya Amors, et er sieus lo dans S'ieu muer e reman mos chans. Quar si vivia mil ans Res qu'a lieys esser bon deya, No.m seria nuls afans! Quar, si m'auci, lieys guerreya, Qu'a far en tot sos comans Son faitz, e per lieys servir -- E ja no m'en vuelh gequir D'amar, per dan que m'en venha-- Enans sai que non er pros Que hom fassa d'un dan dos. Li siei belh huelh amoros, El sieu cors qu'amar no.m denha E sas avinens faissos, De lieys que fin joy mantenha E m'es fals e cossiros, Mas ieu no lo.y auzei dir E lai on plus la remir! E nostr' amor si desreya Vas mi, e dobla mos chans E.l joys e l'enveya grans. Aissi.l suy, ses totz enjans, E non ai cor que.m recreya De lieys, ni.l serai camjans Tan cum l'am ni.l cor m'esteya, Totz temps son fin pretz prezans! Pus de lieys no.m puesc partir, Ni d'amar ni de ben dir, Per merce.l prec que.l sovenha, Si.l plai, que ab lieys no.m fos L'esperansa dels Bretos |