home page ?


No m'alegra chans ni critz
D'auzels mon fel cor engres,
Ni non sai per qe.m chantes
Ni perdes
Mos digz, car ben los perdria
S'ieu dizia
Qe.m valgues
Vas midonz precs ni merces,
Que no.is taing ges
Qe.il sia per mi queritz
Perdos, tant li sui faillitz.

Doncs, per q'er mos chans auzitz,
Puois no.is taing qe.m perdones
Ai Dieu per so qe.il pregues
Qe.is venges
De mi -- car anc m'avenc dia
Qe bauzia
Ni no.fes,
Ni prejars d'autra.m plagues
Tant, qe.m tolgues
Liei, don taing q'ieu si' aunitz,
Car l'ai mal sos dons grazitz.

E, car un' enganairitz
On beutatz mala nasques
Mi fetz faillir, taing q'ades
Mi pendes
Cill que, de nient, m'avia
Mes en via
De totz bes
Pero, s'om totz cels agues
Mortz qu'an mespres,
E no.i fos capdels ni guitz
Merces, totz fora delitz --

Pero, non sui tant partitz
De Joi, ni d'ira tant pres,
Q'ieu enquera no.i tornes,
S'il mostres
Son sen e sa cortesia!
Cum m'auria
Sobrepres
Si.l sieus cors humils, cortes,
Francs, ben apres,
De joi e de pretz complitz,
M'era de perdon aizitz.

Mas ab tant for' ieu garitz
S'ella tant s'omilies
Qe solamen m'entendes,
Pois, apres
Vis com mos dans me chastia,
S'ill plazia
C'aisies
E car anc fis ren qe.il pes
M'es tant mal pres,
C'ab lieis ai mains bes complitz
Perdutz, e sai sui trahitz.

E doncs, serai tant arditz,
C'omils, mans jointas, confes,
L'irai prejar a sos pes
Qe.m dones
Don: qe.m perdon' o m'aucia
Be.m plairia
M'aucises
Mas ieu non cre qu'il fezes
Tant qe.m plagues . . .
Anz sai q'er sieus lo chauzitz
Q'ieu muoir' o viva marritz

Al seignor cui Peitieus es,
Man qe no.il pes
S'es per mi us nons auzitz
Qe val cent hocs afortitz.