prosody | miscellaneous |
Tant sui ferms e fis vas Amor Que ja, per mal q'ie.n sapch' aver, No.n partrai lo cor ni.l saber, Qe.l ben e.l mal teing ad honor! Car tuich li miei afar major Son en celar et en temer Vos, dompna, don no.m tuelh ni.m vire! Ans vos am, e.us vuoill, e.us esper! Et on mais am, plus fort sospire, E plus muor qan no.us puosc vezer. Dompna, greu puosc vius remaner, Car no.us vei gaire ni vos me, E qui so que ama non ve Non pot de pejor mal jazer -- Pero, molt soven, m'alezer En un bel plazer qe.m reve, C'ab los huoills del cor vos remire, Qar aqels non part ni.n refre, Ans sui de mos bels ditz servire Ab bon cor et ab leial fe. Tant vos am c'autra no.m rete, Anz sui per vos en tal error Cum aquel q'a mal de calor, Don setz no.is pot partir, per re! Et on plus beu, plus a ab se Voluntat de beur' e d'ardor -- Atressi, on plus ieu cossire De vos, ades n'ai cor meillor, Et on mais n'ai, mais en desire, E mieills m'a.l jois de vos sabor. E pois tant leial amador M'avetz, bella dompna, en ver, Plass' a vos qe.m dej' eschazer Q'afranquetz tant vostra ricor Qe non sofratz mais prejador Mas mi, cui faitz viur' e valer -- Viure.m faitz, e fazetz m'aucire Ad Amor qe m'a en poder Mas de tot sui leials sofrire, E ve.us me al vostre plazer. Ai cum fui d'afortit voler Qan me mis en vostra merce Que n'aja mal o n'aja be, Res no.m pot del maltraich mover: Qe.l mals m'auci e.m fai doler! E.l bes, qan l'ai, ni jois m'en ve, Si be.m plai plus q'ieu no.is sai dire: Pois, aqui mezeis, m'esdeve Que torn en aquel eis martire, Car totz temps aquel iois no.m te. Hueimais vir mon chant, e.s cove, Vas l'afar de Nostre Seinhor Don tuich avem gran desonor, Que la falsa gens que no.l cre Lo dezerete ni.l malme, De lai on pres mort e dolor. Chascus tanh de l'anar cossire, E.l princep, si cum son aussor, Q'us non l'es fizels obezire Si d'aquest afar no.l socor. Al Comte mon seinhor, vueilh dire Qu'aissi cum ac primiers l'onor, Gar que Dieus li sia grazire, Qu'al passar comt'om la lauzor |