home page ?


Cant la fueilla sobre l'albre s'espan
E del soleill es esclarzitz lo rais,
E li auzel si vaun enamoran
L'us per l'autre, e.n fan voutas e lais!
E tot quant es sopleia ves Amor
Mas sola vos, qu' etz greus per convertir,
Bona domna, per cui planc e sospir!
E vauc, miegz mortz, entre.ls rizens, ploran . . .

Ai com m'aun mort fals amador truan
Que per un pauc de joi se faun trop gais,
E, quar ades tot lur voler non an,
Ill vaun dizen c'Amors torn en biais!
E d'autrui joi faun se devinador!
E quar son mort, volon autrui aucir --
Mas de mi.us dic que no m'en puesc partir:
La gensor am, ja no.i anetz doptan

Soven la vau entre.ls meillors blasman,
Et en mos digz totz sos afars abais
Per esproar de cascun son semblan,
E per saber de son pretz, qu'es verais:
Si es tengutz per tan bon entre lor,
Mas trop en puesc demandar et auzir,
C'adoncx n'aug tant a cascun de ben dir
Per que n'ai peitz: de leis muer deziran

Anc mais nuils hom non trais tan greu afan
Com ieu per leis, mas leugiers m'es lo fais
Quant ieu esgart son gen cors benestan
E.l gen parlar ab que suau m'atrais,
E.ls sieus bels hueils, e sa fresca color!
Molt si saup gen en leis beutatz assir,
C'on plus l'esgart, mais la vei abelir . . .
Dieus m'en don be, c'anc re non amei tan