home page ?


Trop malamem m'anet un tems d'Amor,
Si qu'ie.m cugei de lieis descaminar,
Ni anc pensei aver talen d'amar,
Ni per beutat, ni per nuilla ricor --
Ara m'a pres, e mes en la folor
Si malamen, que greu n'escaparai
Si no.m socor Merces, per liei morrai!
E, per ma fe, si no.n pogues morir,
La pen' es greus enans mi vueill assir.

Conortatz soi, quar am tan bela ren,
Qu'en tot lo mon, non cre, trobaria par!
E platz ni mais per leis pena durar
Que de nuill' autr' aver tot mon talen!
Qe Dieus mi fes per far son mandamen,
Et ieu.l m'autrei, ni mais no.m vueill partir
De lei onrar francamen, e servir!
E mais en vueill aver d'umelitatz
No.n ac lo leu quan fon issitz del latz.

Las mas jonhtas, col liguat e.l cor pres,
Vos clam merce, bona dona plazens,
C'aisi com etz bela, et avinens,
Merce ajatz de mi, c'avetz conques
E prec ne Dieu, de cui ve totz lo bes,
Que.us met' el cor alcuna pietat,
Qe.m retenguatz en la vostr' amistat,
Si com ie.us am, de bon cor, leialmen!
Ni mais non vueill camjar lo meu enten.

Coblas, anatz dreit a mon Bel Dezir
E digatz li que per liei vau languen!
C'al cor m'an mes un tan dous pensamen
Li sieu bel hueill e.ill sieu plazen semblan --
Peitz m'es de mort quan m'en vau remembran.