prosody | miscellaneous |
Ja mais, nuill temps, no.m pot ren far Amors Qe.m sia greu, ni malstraitz ni afans, Que tant mi fai eras valen socors Que las perdas mi restaura, e.ls dans C'avia pres a dreich per mon follatge! E si, anc jorn, mi fetz en ren marrir, Er li perdon lo destric e.l dampnatge, C'a tal dompna fai mos precs acoillir, Don m'esmenda tot qant m'a faich sofrir. Mout mi saup gen mon cor d'autras partir Et ajostar a lieis totz mos talans -- Lo jorn qe.m fetz Amors doptan venir Vas la bella, don us cortes semblans Dels sieus bels huoills m'intret inz el coratge Si que anc puois no.l puec virar aillors, Adoncs saup ieu que l'uoill m'eron messatge D'amor, c'al cor mi venc freitz e calors, Jois e consirs, ardimens e paors. Aquel esglais, et aquella temors, M'afinet si mon cor, ses totz engans, C'ans puois vezers d'autra no.m fo sabors, Ni tot cant ieu avia vist enans, Tant la trobei franc' e de bel estatge, Humil en tot qant li vi far e dir, C'aissi m'a faich vas las autras salvatge, C'autra el mon non cobeit ni desir, Mas sola lieis, c'Amors m'a faich chausir. Pero, per lieis, vuoill a totas servir, Et esser hom et amics e comans, Et lor bon pretz enanssar e grazir, Et honorar e lauzar e mos chans -- Salva feutat lieis que a.l seignoratge, Cui clam merce, que.l bels plazers qe.m sors No.m si' estraitz, car segon bon usatge, Deu om trobar merce ab las meillors, E lai on es plus rics pretz e valors. Et es razos dels corals amadors, Malgrat dels rics envejos mal parlans, Q'en lor amor non segnoriu ricors, Car mas us cor non a en dos amans! Qe fin' amors s'egal ab lo paratge, E.l paratges non deu amor delir, Tro que orguoills l'aja en poderatge! Mas l'us se gart vas l'autre de faillir, C'aissi.s poiran de lor amor jauzir Bel Ses Enjans, deu drutz penre dampnatge Cant estai be e cerca mal aillors, Quar enaissi ho comanda Amors. |