home page ?


Be deu om chastian dire
Al seu amic umilmen
So bo conselh drechamen,
Can el fai desmezuransa,
Si tot no·lh platz c'om o dia.
Car qui ve l'amic falhir,
Tazen lo fai enardir!
Amdui falhon d'un'esmansa,
L'us que tatz, l'altr'a malfaire.

Pero no serai sofrire
Qu'eu no·us dia mo talen
D'aisso don om vos repren,
Si tot n'avetz greu pezansa.
Car legen o trobaria,
Amors, om no·s deu sofrir
De dir, si tot so li tir,
Re que porta benanansa
A l'amic cui es amaire.

E car sui vostre servire,
Dic vos be seguramen:
On plus trobatz fi sofren,
Plus a de vos malanansa.
Be cre c'aiatz companhia
Ab aquel c'om no deu dir
Et ab datz que fan languir
Totz cels que segon lor dansa,
On cre que·us siatz tuch fraire.

Per Deu, volhatz mo martire
Adolcir e mo tormen,
Car ma domna no·m consen,
A cui port leial amansa.
Eu cre be qu'ilh o volria,
Mas no pot ges trassalhir
Vostre coman, so m'albir!
Car plus l'avetz en possansa
Que non a so filh lo paire.

Si de leis no sui jauzire,
E·us dic tot apertamen:
Vostr'onors vai descreissen,
Car avetz falsa semblansa.
Pos c'om vos serf en fadia,
Be degra totz om fuir
Vos onrar ni gen servir!
Car servizis non enansa,
S'om no n'es gazardonaire.

Enquera pogra jauzir,
Si de leis que·m fai languir,
Amors, me donatz fiansa,
Qu'es la genser de bon aire.

A, amics, val m'esperansa
Poi'en vos e mon afaire