prosody | miscellaneous |
Entre mon cor e me e mon saber Si moc tenzos, l'autra nuiz, qe·m dormia, Del faillimen don si plaingnon l'aman: Qu'eu dizia q'en lur colp'esdeve E mos cors ditz: seingnor, ges eu no·l cre! Anz es amors cel qui fai tot l'engan. E·l sens carget las domnas de faillia! Et enaissi tenzonem tro al dia. Mos cors levet et dis: e·us voill querer, Seingnor, si·us platz, perdon qu'eu primers dia. Se cel qi fail agues lo dol e·l dan, Tot l'agr'amors, c'aitan mal si capte, Qu'el destreing l'un e laiss'a l'autre·l fre, E l'un te sors, l'autre carga d'afan, E fui als pros, e·il fals n'an manentia: Ara iutiaz si res piegtz far poiria. Et eu, seingnor, en dirai mo voler, —Zo dis mos senz—, qu'eu crei que·il failla sia De las domnas, car si fan pregar tan. Es er tals us qe can la dompna ve Qui ben la prec, ia mais no·ill volra be! Pois prega tal qu'ela non vi pregan! Mas eu tengra plus bella cortezia Si de cellui qi l'ames fos amia. Senz, vos e·l cor failletz, al mieu parer, Qe·l faillimenz mou totz de leuiaria Dels amadors, qui son fals e chanjan, E car domnas i trobon pauc de fe, Si fan preiar et longnon lur merce Per conoisser lo leial del truan! E quan trobon amic senz tricharia Li fan amor, si com a faig la mia. Ab tan mi fon venguda per vezer, So·m fon senblan, madonna que·m disia: Bels douz amics, eu vos ren merce gran De la honor qu'aves faicha per me A las dompnas, e non failletz de re. Si·l drut fosson tal can vos, ia blasman Non s'anera negus de drudaria, Mas savis iau e·l fols beu sa follia. Domna, merces, quar m'aves onrat tan! Vostre sui eu e serai a ma via, E·m lau de vos, qi que·s plaingna d'amia. |