home page ?


Amics Symon, si-us platz, vostra semblanza
Voil qe-m digatz d'aqetz dos partimenz:
Dos cavalliers sai qui d'un'egalanza
Fan messios honradas e plazentz.
L'us es tan larcs q'al cor n'a alegranza
Ni-l coston re, q'aitals es sos talenz!
L'autr'a son cor escars qe n'a pezanza,
Mas per talan, q'a domnei, son cor ventz.
A cui deu hom mais grazir tal honranza

Segne'n Lafranc, ieu hai drecha balanza
E sai triar entre los conoissenz!
Per q'ieu vos dic, e-us sui bona fermanza,
Q'eu non seria per cobeitat valentz!
Qe se dones e mezes tota Franza
Iradamen, non for'entre las gentz
Grazitz! mas sel deu hom dir qe sobranza
Qi de bon cor sai far bos faitz plazenz:
E cel n'a grat e mi platz s'amistanza.

Amics Symon, non es granz maestria,
Se-l larcs sap far honradas messios,
Qe sos talantz e sos cors lieu fan via:
Non es doncs sols, anz i ha compagnos.
Mai d'esforz fai cel qe son cor desvia
E sos talantz li n'es contrarios
Et es los venz ambdos e a d'els bailia!
Doncs qar el es d'onor plus deziros,
Mal estera s'om plus non lo grazia.

Segne'n Lafranc, qi q'o voilha, so dia.
De nul amant es plus grazitz oc dos
E l'honramentz qi nais de cortezia
Q'aicel de cor destreg e consiros!
Qe s'om destregz n'escars fai galaubia,
Esfortz fai gran, mas non es gracios,
Quar non li ven de francha galliardia!
E pois no-l fai alegre ni ioios,
El pert lo don e-l grat e qan qe sia.

L'onrars del larc, Ymon, qais d'aventura
Ven ses pechat, per q'om no-l deu prezar
Tant qom l'autre qi nais d'avinen cura,
Malgrat del cor: don fai plus a lauzar.
E si el cor se-n dol, non es rancura
Ni laitz semblantz, tant ges sab ioi menar!
Per q'om lo deu grazir mas de mezura,
Qar qi mais fa d'esfortz per ben istar
Mais deu aver de grat, segon drechura.

Segne'n Lafranc, chascus hom per natura
Es pars d'autrui! mas aqel qe sap far
Mais de plazers de bon cor plus meillura
Et aqel deu sobre-ls autres puiar.
Doncs es garnitz de meillor vestidura
Cel q'a lo cor e-l talant en donar
Et en servir! per q'ieu vei qe peiura
Vostra razos, si-m voletz contrastar,
Si ben sabetz mai qe me d'escrichura.

Amics Symon, ieu ai ferma creenza,
S'om es temptatz de grieu temptacion
Et el a tant de valor qe la venza,
Qe-n deu aver plus honrat guizardon
De cel qi serf ses trabail e ses tenza.
Doncs cel qi ventz son avol cor fellon
E fai, malgrat del cor, faigz de plazenza,
Qar don'e met e ventz tal campion,
Mer mais de grat, segon ma conoissenza.

Segne'n Lafranc, ben granz desconoissenza
Fora e mi, se d'aquesta tenzon
Vos clames qit, pos vos aug dir faillenza,
Per q'ieu voil plus afortir ma razon:
Qe se l'om serf de cor, a ma parvenza,
Cel qi lo fai contra son corazon
Non es sos pars, si tot vol far valenza!
Qe sivals tant deu hom mais prezar don,
Qant es plus datz franchamen ses contenza.
A'n Jacme Gril, en cui es conoissenza,
Amics Symon, trametam la tenzon,
Q'en cobleian en don drecha sentenza.

Segne'n Lafranc, ben ai ferma crezenza
Qe sera ben iutiada per razon
Per lui, qar sap zo q'a fin pretz agenza.