home page ?


E mon fin cor regna tan fin'amors,
Qu'eu chantarai, si tot s'espan freidura,
C'om no-i deu agradar autras flors
Ni chanz d'ausels ni foilla ni verdura,
Mais ioi d'amor! doncs d'amor, qui-m ten gai,
Farai chanson, que bona razo n'ai!
E qui-s voilla, fassa chanson o dansa
De chanz d'ausels, quar eu no-n ai voler
De far chanson, mas d'amoros plazer,
Que ses amor no fon anc benanansa.

E si solatz es faiditz pels maiors
Ni leialtaz non reingna ni drechura,
Anz tenon cort cobeitaz et errors
Per lo conseill d'orgoill ab desmesura,
Ges per aisso de chan no-m laissarai,
Que-l dan qu'es granz, acreisser non s'eschai!
E s'il fan mal, il n'aian la pezanssa,
Qu'eu non mier mal ni no-i vuel part tener!
Anz voill chantar d'amor e ioi aver!
De qu'eu mi lau, e del mais ai fiansa.

E-m meravil de totz los clamadors,
Que-s van claman d'amor ni-n fan rancura,
Car entre totz los corals amadors
Non fo anc us, miels ames ses falsura
Con ai amat et am et amarai.
Es ad amic adoncs amors esglai
Sentit n'agr'eu em fag o en senblanssa,
Tant loniamen m'a tengut en poder!
Mas anc un iorn no-m fes amors doler,
Anz m'a totz temps faig viur'en alegransa.