home page ?


Pois Peire d'Alvernh' a chantat
Dels trobadors qui son passat,
Cantarai, al mieu escien,
D'aquels que pois se son levat;
E ja no m'ajan cor irat
S'eu lor malvatz faitz lor repren.

Lo premiers es de San Disdier,
Guillems, que chanta voluntier;
E a chantar molt avinen.
Mas car son desirier no quier
No pot a ver nuill bo mestier,
Et es d'avol acuillimen.

Lo segonz, de Saint Antoni,
Vescoms, qu'anc d'amor no-s jauzi
Ni no fes bo' comensamen,
Que la premeira s'eretgi,
Et anc pois al re no queri:
Siei oill nuoit e jorn ploron s'en.

E lo tertz es de Carcassès.
Miravals, que-s fai molt certes
Que dona son castel soven;
E no·i esta ges l'an u mes
Ni anc mais calendas no·i près:
Fer que no·il te dan qui·l se pren.

Lo quarz, Peirols, us Alvergnatz,
Qu'a trent'ans us vestirs portatz.
Et es plus secs de leign' arden,
E totz sos chantars pejoratz:
Qu'anc poi se fo enbagassatz
A Clarmon, non fes chan valen.

E·l cinques es Gauselms Faiditz,
Que de drut s'es tornatz maritz
De leis que sol anar seguen:
Non auzim pois voutas ni critz;
Ni anc sos chanz no fo auzitz
Mas d'Userqua entro qu'Ajen.

E·l seises Guillems Ademars
Qu'anc no fo plus malvatz joglars
Et a près maint veill vestimen,
E fai de tal loc sos chantars
Don non es sols ab trenta pars,
E vei l'ades paubr' e sufren.

Ab Arnaut Daniel son set,
Qu'a sa vida be no chantet,
Mas us fols motz c'om non enten.
Pois la lebre ab lo bou chasset
E contra suberna nadet,
No val sos chans un aguillen.

E'N Tremoleta·l Catalas
Que fai sonez levez e plas,
E sos chantars es de nien;
E tenh son cap con fai auras:
Ben a trent'ans que for'albas
Si no fos pel nègre ongnimen.

E·l noves Arnautz de Maruoill,
Qu'ades lo vei d'avol escuoill,
E sidonz no'n a chausimen;
E fai o mal car no l'acuoill,
Qu'ades clamon merce sei oill:
On plus chanta, l'aiga en deissen

Sail d'Escola es los deses,
Que de joglar s'es faitz borges
A Brajairac, on compr'e ven;
E quant a vendutz sos conres,
El s'en vai pois en Narbones
Ab u fais cantar per presen.

E l'onzes es Girauz lo Ros
Que sol viure d'autrui cansos,
Qu'es enojos a tota gen;
Mas car cujava esser pros,
Si se parti del fil N'Anfos
Que l'avia fait de nien.

E lo dozes sera Folquets,
De Marseilla, us mercadairetz,
Que a fait u fol sagramen
Quan juret que chansos no fes;
Et anz dison que fo per ves
Que-s perjuret son escien.

E lo trezes es mos vezis
Guillems Moyses, mos cosis;
E no voill dire mo talen,
Mas ab sos chantarez frairis
S'es totz pejuratz lo mesquis,
Danzels vielz, barbaz, ab lonc gren.

Peire Vidals es lo derriers,
Que non a sos membres entiers:
Et agra·il ops lenga d'argen
Al vila, qu'era pelliciers,
Que anc, pois se fetz cavalliers,
Non ac pois membransa ni sen.

Peires Laroq' es lo quinçes,
Us cavalliers de Cardenes,
Que chanta mout nesciamen,
E quan di vers ni serventes
Diriatz que febres l'a près:
Aissi va son cap secoden.

Ab lo sezesme i-agra pro:
Lo fais morges de Montaudo,
C'ab totz tensona e conten;
E a lalsat Dieu per baco,
E car anc fes vers ni canso
Degra l'om tost levar al ven.

Lo vers fe·l monges e dis lo
A Caussada primeiramen.

E trames lo part Lobeo
A'N Bernart, lo cors, per prezen.