prosody | miscellaneous |
Non es cortes, ni l'es pretz agradius, Ni-l plaiz en cortz lauzors ni bons ressos A sel que ditz que grans peccatz es dos, Sel de joglars, per qu'es nominatius Totz hom valens en maint bon luec per lor! Car anc ses do no vim far gran valor A nul home, e Dieus mandet, so cre, Qu'a tot queren des hom e que-l fes be. Quar ren no sap si deman sera vius, Lo plus paupres del mon ni-l plus ricos, O viura tant que torne frachuros E solamen viva desagradius, Mest sos vezis qu'esti'a dezonor! C'a vegadas passa l'aigua que cor De sobr'el pont, per forsa qu'a en se, Pois merma tant que no i passa be. Anc no vim an que no-i fos us estius E us iverns braus e contrarios, Ni anc nuls hom no-i ac un gaug ni dos Senes tres dols mals e fers e esquius: Qui tant sai viu per qu'es fols qui non cor Als cortes faitz mentre qu'en a legor. Que pos er mortz, sel a cui laissa re Per s'amistat non cug fassa gran be. Mas la molher que ama lo caitius Mais que si eis ni nulha ren c'anc fos, E n'oblida parens et amicx bos Et enantis los sieus com fols aurius, Penra marit dese, a gran baudor, Can el er mortz, son enemic peior. E qui pert Dieu per tal moller merce Ni pren per fil, non deu trobar nuil be. Er dira hom que ieu sui malmesclius De las mollers e dels avols espos O qu'ieu dic mal o qu'ie'n sia gilos, So c'anc non fui, mas ben sui contrastius En tot quant puesc e noze ancse a lor Ab sirventes et ab chant blasmador, Per castiar los mals e metre-l fre E-ls bons tener en doctrina ez en be. |