prosody | miscellaneous |
Totz lo mons es vestitz e abarratz De falsetat, e tot jorn vai creissen Tant d'or en or que n'es sobreversatz, E-l sobrevers non pren nuil mermamen. Que-l genz estan malveziadamen, Que no portan l'uns a l'autre fizansa, E cobeitatz amorta amistansa Et enveja adus hom en talen D'aco d'autrui, en que non a nien. Ieu non trop fons don iesca lealtatz Pres ni valors, aissi-m sal Dieus mon sen, Mas pron trop fons don ieis delialtatz: Don ja per cert non penra perimen. Qu'enanz defail sel que viu lealmen Que sel qu'esta totz jorns e malestansa. Ab pauc no-m part de Dieu mal'esperansa, Pos que-l fals son abastat e manen. Mas ieu non cre que si' a Dieu plazen. Ben tenc per fols sels e per non senatz Que non estan honest-e lialmen. Si-l deslials era per nos amatz, Bel seihners Dieus, motz auriam pauc de sen. Car sel qu'estan confes e peneden, D'aquels cre ben que n'auran benanansa En paradis, e-ls fals la malanansa Del foc d'ifern cremara veramen. S'ieu non dic ver, doncx l'escriptura men. Si abastes en aissi lealtatz Coma defail, ja non fora plazen Als diables, anz en foran iratz, Si que jamais dedinz en lur coven Non intrara nuill arma sertamen. Mas non lur cal aver nuilla duptansa Que ja mora engans ni malestansa Per gran eissuch ni per frech ni per ven, Car ab totz pren razis e noirimen. Pauc son, d'aquels c'om vei, enrazigatz En drechura ni en bon estamen, E feinhon s'en guanren que son malvatz, E son plus fals que non fan aparven. Aquel feinhers es a decebemen De las armas que perdon alegransa! Et en clergues es aquella uzansa Que si fan bons, mas Dieus sap l'estamen Dels fals clergues e dels laics eissamen. A trastotz prec que pregon coralmen Dieu Jhesu Crist que don lai alegransa A N'Audoard, quar es la meilher lansa De tot lo mon, e don cor e talen Al rei Phelipp que-l secorra breumen. De mi ti part, sirventes, e vai t-en A mon seinhor, on valors pren onransa-- Nomnar lo t'ai, car mielz n'auras menbransa-- Lo rei Jacme, c'om ten per tan valen Que sap non re far pus entieiramen. |