home page ?


Al pareyssen de las flors,
Quan l'albre·s cargon de fuelh,
E·l tempz gens' ab la uerdura
Per l'erba, que creys e nays:
Doncx es a selhs bon' amors,
Qui l'an em·patz ses rancura,
Q'us ues l'autre non s'erguelha.

Bos drutz non deu creir' auctors
Ni so que ueiran sey huelh
De neguna forfaitura,
Don sap que sa dona·l trays!
So que ditz qu'a fait alhors,
Creza, si tot non lo iura,
E·sso que·n ui dezacuelha.

Qu'ieu uei de totz los melhors
Qui senpr' en deuenon fuelh,
Qu'enqueron tan lur dreytura
Tro que lur dompna·s n'irays.
E·l ris torna·ls pueys en plors!
E·l folhs per mal' auentura
Uai queren lo mal que·l duelha.

Qu'amors uol tals amadors,
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura!
Si tot lor dompna·ls sostrays,
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar si·l sap mal ni·s atura,
Ylh querra tost qui l'acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors
Et ai d'amor tan quan uuelh,
Quar s'elha·m fay gran laidura,
Quant autre·s planh, ieu m'apays.
Si tot s'es grans ma dolors,
Sofier tro qu'elha·m melhura
Ab un plazer qual que·s uuelha.

Mais uuelh trenta dezonors
Q'un'onor, si lieys mi tuelh,
Qu'ieu suy hom d'aital natura,
No uuelh l'onor que·l pro lays.
Ni ges no·m laissa·l paors,
Don mos cors non s'asegura,
Qu'ades cug qu'autre la·m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l'amor de midons uuelh,
E que·l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors,
S'una uetz ab nueg escura
Mi mezes lai, o·s despuelha.

Peir Rogiers li quier secors,
E si·l mals longueitz li dura,
Pauc uiura, qu'ades rauguelha.

Metrical pattern: 838