prosody | miscellaneous |
Ges del joi qu'ieu ai no.m rancur, Mas de las dolors sui clamans, Que.m fan traire trastotz mos ans Ses colp'e ses tort, qu'ieu non l'ai. Mas era.m sui mes en assai Cum ieu posca retrair'e dir Tal ren, qu'Amors, que.m fai languir, No mi vol a dreg capdelar. Tant m'a salvatge cor e dur Selha que.m bat de sos verjans Qu'on plus li sui humilians, Adonc me dona plus d'esglai. Mas ieu cum fols, quan ven en plai, Venh denan liei e no m'azir De parlar! e pueis me cossir, Que trop me volh sobrecochar. De clartat m'a mes en escur Selha per cui vauc dezirans! E pos Amors vol totz mos dans, No.m meravilh si mal me vai. Mas ieu dic que tant sofrirai Tro que puesc'en loc avenir, Qu'ab mos huelhs son bel cors remir, E si i aura trop al mieu par. Non ai castel serrat de mur Ni ma terra no val dos gans, Mas anc no fo plus fis amans De mi, ni es ni er jamai. Per que ieu a totz jorns serai Vostres, e si.m voletz sofrir Qu'ieu vos am, non pretz altre dir, Qu'Amors m'a fag sobreparlar. Ai quant poirai cridar: segur Ni quora serai benanans Quant Amors volra mos enans, Qu'autre cosselh de mi non sai. Qu'Amors mi pot gitar d'esmai Que m'a fag e fara languir, S'ap merce no.m vol reculhir E l'ira de mon cor gitar. Si la bella.m volgues sofrir Mos precs ni mas chansos gracir Mos paucs jois mi pogra doblar. |