prosody | miscellaneous |
Anc no mori per amor ni per al, Mais ma vida pot be valer murir Quan vei la ren qu'eu plus am e dezir E ren no.m fai mas quan dolor e mal. Ben me val mort, mais enquer m'es plus grieu, Qu'en breu serem ja vielh et ilh et ieu: E s'aissi pert lo mieu e.l sieu joven, Mal m'es del mieu, mais del sieu per un cen. Anc mais no vi plag tan descomunal, Que quant ieu puesc nulla ren far ni dir, Qu'a lieis degues plazer ni abellir, Ja mais no voill far nulh autre jornal. E tot quan fas par a lieis vil e lieu, Que per merce ni per amor de Dieu No.i puesc trobar ab lei nulh chauzimen! Tort a de me e peccat ses conten. Bona domna, vostr'home natural Podetz, si.us plai, leugeiramen aucir: Mas a la gen vos faretz escarnir E pois auretz en peccat criminal. Vostr'om sui be, que ges no.m tenc per mieu, Mas ben laiss'om a mal senhor son fieu! E val ben pauc rics hom, quan pert sa gen, Qu'a Daire.l rei de Persa fon parven. Estiers mon grat am tot sol per cabal Lieis que no.m denha vezer ni auzir. Que farai doncs, pus no m'en puesc partir, Ni chauzimens ni merces no mi val Tenrai.m a l'us de l'enuios romieu, Que quier e quier, quar de la freja nieu Nais lo cristals, don hom trai fuec arden: E per esfortz venson li bon sufren. Doncs que farai sufrirai per aital, Co.l pres destregz, cui aven a sufrir, S'om li fai mal, mas ben saupra grazir Qui.m fezes be en luec d'amic leial. E s'ieu volgues, domna, penr'autrui fieu, Honrat plazer agra conquist em brieu! Mas res ses vos no.m pot esser plazen Ni de ren als gaug entier non aten. Per so m'en sui gitatz a no m'en cal, Cum l'om volpilhs que s'oblid'a fugir, Que no s'auza tornar ni pot gandir, Quan l'encausson siei enemic mortal. No sai conort, mas aquel del Juzieu, Que si.m fai mal, fai om adeis lo sieu! Aissi cum sel qu'a orbas si defen, Ai tot perdut la fors'e l'ardimen. Lai vir mon chan, al rei celestial, Cui devem tug onrar et obezir, Et es mestier que l'anem lai servir, On conquerrem la vid'esperital! Que.lh Sarrazi, deslial Caninieu, L'an tout son rengn'e destruita sa plieu, Que sazit an la crotz e.l monimen: Don devem tug aver gran espaven. Coms de Peitieus, de vos mi clam a Dieu E Dieus a mi per aquel eis coven, Qu'amdos avetz trazitz mout malamen, Lui de sa crotz e me de mon argen, Per qu'en devetz aver gran marrimen. Coms de Peitieus, bels seigner, vos et ieu Avem lo pretz de tota l'autra gen, Vos de ben far et eu de dir lo gen. |