home page ?


Quant hom honratz torna en gran paubreira,
Qu'a estat rics e de gran benanansa,
De vergonha no sap re com si queira,
Ans ama mai cobrir sa malanansa!
Per qu'es majer merces e plus francs dos,
Quant hom fai ben al paubre vergonhos,
Qu'a mains d'autres qu'an en querre fizansa.

Qu'ieu era rics e de bona maneira
Tro ma dona m'a tornat en erransa,
Que m'es mala e salvatg'e guerreira!
E fai pechat, quar aissi.m dezenansa.
Qu'en me no troba nullas ochaizos,
Mas quar li sui fizels et amoros,
E d'aquest tort no.m vol far perdonansa.

E sa guerra es mi tan sobranseira,
Que, si.m fai mal, non aus penre venjansa!
Que s'ieu li fug ni camje ma carreira,
Denan mos huelhs vei sa bella semblansa.
Per qu'ieu non sui del fugir poderos
Ni del tornar! per que m'en fora bos
Plaitz o tals fins qu'elha i agues honransa.

Ren no.m val forsa ni genhs qu'eu.il enqueira,
Plus qu'a l'enclaus, quant a de mort duptansa,
Que bast dedinz e trauc'e fa arqueira
E contra l'ost pren del traire esmansa.
Mas l'autr'arquers de fors es plus ginhos,
Que.l fier premiers per aquell luec rescos:
E ma dona.m ten en aital balansa.

Ill es tan doussa, franc'e plazenteira
Ab cortes digz et ab bella semblansa,
Per qu'ieu non ai poder que m'en sufeira.
Plus que l'auzels qu'es noiritz lai part Fransa,
Quant hom l'apell'et el respon cochos
E sap qu'es mortz, par mon cor voluntos
Als mils cairels, qu'ap sos bells huelhs mi lansa.

Tort ai quar anc l'apellei messongeira,
Mas drutz cochatz non a sen ni membransa,
Qu'a pauc no muer, quar tan m'es vertadeira,
Que loignat m'a de la paubr'esperansa,
Don ieu era a las oras joios!
Mas era sui d'amor e de joi blos,
S'ap gaug entier no m'en fai acordansa.

Canson, vai t'en al bon rei part Cerveira,
Que de bon pretz non a el mon egansa,
Sol plus francs fos vas mi dons de Cabreira,
Que d'autra ren no fai desmezuransa.
E totz rics hom, quan destrui sos baros,
N'es menhs amatz e prezatz pels plus pros,
Et ieu o dic, quar li port fin'amansa.

Na Vierna, ieu no.m clam ges de vos!
Mas ben m'agr'obs plus adreitz guizardos
Del lonc aten on avi'esperansa.

Fraire, ben vueill que mantenham los pros
E confondam los malvais enuios,
Quar no s'en te mos Rainiers en balansa.

Bels Castiatz, vostre pretz poderos
Estai sus aut, quan tuit autre van jos,
Qu'ab meill valer se meillur'e s'enansa.

E quar non vei mon Gazanhat ni vos,
Non puesc estar alegres ni joios,