prosody | miscellaneous |
Mainta gens mi malrazona Quar ieu non chant plus soven. E qui d'aisso m'ocaizona Non sap ges quan longamen M'a tengut en greu pessamen Cill que mon cor empreisona, Don ieu pert esbaudimen, Tal desconort mi dona. Pero si.m fo douss' e bona Ma dompn' al comensamen, Era no m'acuoill ni.m sona Mas aissi cum l'autra gen. Car conois qu'ieu l'am finamen, A cum mal m'o guizerdona Amors fara falhimen S'aquest tort li perdona. De tota joia.m desloigna Ma dompn' e no.il es honors, Qu'ab calque plazen messoigna Mi pogr'il far gen socors. Ar sai que non es mas folhors Aquest' entendensa loigna, Don ai faich tantas clamors Q'onta n'ai e vergoigna. Partirai m'en ieu non ja, Que sos pretz e sa valors M'o defen e m'o caloigna Quant ieu cuig amar aillors! Per tot lo cor m'intra l'amors Si cum fai l'aigu' en l'espoigna. Totz temps mi plaira.l dolors Cum qe.m destreign' e.m poigna. Ades vuoill c'amors m'asailla E.m guerrei maitin e ser! Contra la soa batailla Non qier ja repaus aver. E s'ieu non ai tot mon voler, Tals es cella qe.m trebailla Qu'el mon non a nuill plazer Que lo mieu maltraich vailla. Lauzenga ni devinailla D'enveios no.m cal temer. Sol pensiers de lieis no.m failla Us no m'en pot dan tener! Que.l cossirs don ieu m'alezer Mi pais mieills d'autra vitailla, Per qu'ieu non ai en poder Mos cors neis s'anuailla. Chansos, a totz potz dir' en ver Qu'en mon chan non agra failla Si.m volgues d'amor valer Ma dompna, cui jois vailla. |