prosody | miscellaneous |
Al cor m'estai l'amoros desirers Qi m'aleuja la gran dolor q'ieu sen, Et estai se dedinz tan doussamen Que mais noi pot intrar autres pensers; Per que m'es douz lo mals e plazenters, Que per co lais tot autre pensamen, E no pens d'al mais d'amar finamen E de faire gais sonetz e leugers. Pero nom fai chantar flors ni rosers Ni erba vertz ni foilla d'aiguilen, Mais sol amors quim ten lo cor iauzen, Que sobre totz amadors sui sobrers D'amar celei cui sui totz domengers; Ni de ren al non ai cor ni talen, Mais de servir son gen cors avinen Gai et adreich, on es mos cossirers. Prions sospirs e loncs cossirs d'esmai M'a mes al cor la bella en cui m'enten, Mas s'ill saubes cum m'auci malamen Lo mals d'amor e la pena qu'ieu trai, Tant es valens e de fin pretz verai E tan si fai lauzar a tota gen, Q'ieu cre n'agra merce, mon escien, Q'ill es la flors de las meillors q'ieu sai. A dieu coman la terra on ill estai El douz pais, on nasquet, eissamen E sa valor e son gen cors plazen On tant grans bes e tanta beutatz iai, Qu'ieu tant desir. dieus, coras la verai Don tals doussor inz al cor me deissen Quim ten lo cor fresc e gai e rizen, Q'on q'ieu estei ades cossir de lai. Qant bem cossir son ric pretz cabalos E ben remir son gen cors covenen, Gai et adreich, cortes e conoissen, El douz esgart e las bellas faissos, Nom meraveill s'ieu en soi enveios; Anz es ben dreitz q'eu l'am per tal coven, Cum de servir e d'amar leialmen E son ric prez retraire en mas chanzos. Quan mi soven dels bels diz amoros E dels plazers, quem saubetz far tan gen, Bella dompna, cui hom sui veramen, Granz esforz fauc car me loigne de vos; Qu'eu degra estar totz temps a genoillos A vostra"s\ pes, tro que fos franchamen, S'eser pogues, per vostre mandamen, Bon'amistatz mesclada entre nos dos. Bona dompna, si malparlier janglos Nuill destorbier volon metre entre nos, No'n ajon ja poder a lor viven, Q'ieus amarai totz temps celadamen, Et on qu'ieu an, mos cors reman ab vos. Beatritz d'Est, la meiller etz qu'anc fos, E ja Dieus nocam sal, s'ieu de ren men, Qu'el mon non cre qe n'aja tant valen, Qui vol gardar totas bonas razos. |