home page ?


Toz m'era de chantar gequiz
Tro q'uei vei q'es l'ivernz passatz
E vei per vergers e per praz
La flor e l'erba reverdir
Els auzels cridar e braidir;
Per qem sui un pauc alegraz,
E pois que a mon fin cor plaz
Q'eu chant, metrai me en essai
De zo, don el s'es abeliz,
Que bon chantar fara oimai.

Mas tant sui pensius e marriz
Qe no sai qem dic ni qem faz.
Demandaz cum voill o sapchaz,
Pos vos tant o volez auzir.
Er es ben greus fais a soffrir
Dels rics crois manenz renegaz
Q'eu vei en l'auzor grat poiatz
O ill paubre d'aver fin verai
Degrant estar. fol, tu que diz
Per cui aven, eus o dirai.

Dire mel farez a enuiz
Mas non puosc al, tant sui iratz,
Que cellas, per cui es baissaz
Prez e qui fan ioven morir
E fan amor e ioi faillir,
An mes en soan los presatz
Et acoillon cels cui lor plaz
E ill vallen son de nien gai,
Que quant n'an los gratz mals soffriz. . .
Non voill al dir, mas mal estai.

Ha dompnas, con es prez deliz
E iois e deduich e solaz,
Cum no faiz co que far degraz
E pograz lo segle enantir,
Amar honrar et acoillir
Cels en cui son finas bontaz,
Per que represas no fossaz;
E cachar cels de cui se fai,
Que ben taing qe cels sia auniz
Ves cui nuilla bontaz nos trahi.

Et aissi foral monz garis
El vostre prez ders et auchaz
Que per vostras finas beltaz
Pograz tot lo mont enriquir,
Ab cavalear et ab garnir
Mainz rics torneis viram mesclaz,
El iois d'amor for'essauchaz;
Co feran li valen, zo sai,
El vostre prez fora'n auziz
E loing e pres e chai e lai.

Mos chanz, vai tost e eserniz
E fai t'audir en ves toz laz
Qec en tal loc seras cantaz
Om faras amar e grazir,
Et en tal, per ver o pois dir,
On serai maldiz e blasmaz
Et er t'aitals astres donaz
De qem plaz fort q'aissi ten vai;
Que pels pros seras acoilliz
E volran te mal li savai.

Aquest novel chant me portatz,
N'Elias, lai on es beltaz
Ab ioi et ab fin prez verai,
En ves Est a na Beatriz
E a mon Restaur lai on estai.