home page ?


Puois no.m tenc per pajat d'amor
E.m sobra raisos de maldir,
En abans qe vegna pascor
Voigll faire u serventes ausir,
E luoc de ver mesatge
Qe.m dig'als tres deseretatc
Qe puois om es desvergognatc
Tan, qe dintc son corage
Non tem aunir, vius desonratc
Val trop mentc qe mortc soteratc.

Desonratc ab pauc de valor
Viu tutc homs, puois si laisa aunir
Ni deseritar ses clamor,
Ni ses demanes contradir!
E s'enten mon lengagie
Nostre reis d'Aragon, be.m platc
Car gient es Amilhau cobratc,
Q'el ac ab vasalagie!
Mas no.n fun aunitc ni blasmatc,
Ni.n pres trega, ni.n guret patc.

Qan ves de Belcaire la tor
Lo coms ben si deu esgausir
De Tolsan, car a grant onor
A cobrat l'intrar e l'iscir.
Pero dedintc l'estagie
Dison encar, si be.l desplatc:
Beu sire, per qe.us conortatc
A.l conort del salvagie
Lo cons qi gia fon ducs clamas,
Mas non es entiers lo comtatc.

Be.m plai del comte mon segnor
Car li vei la renda cuglir
Del port de Marsili' a onor!
Mas al comte la fes tenir
L'autr'an, al gran pasagie,
De Tolsan, per qe n'es secatc,
E mos segner en viu onratc.
Leu revenra.l damagie,
Puois a l'egleica s'es iratc,
Ni qier perdon de sos pecatc.

Car lui nembri la desonor
Qe lur fai malvastac sufrir,
De tutc treis n'aurai desamor!
Mas sol Dieus gart lieis cui desir,
Qe ten mon cor en gage,
Tutc om, per q'en si'airatc,
De mon dan voigll sia preiatc!
E se dic nul oltragie,
Fai m'o dir lo pretc e.l rictatc
De lieis a cui eu me soi datz.

Plasentc dompna, cui me sui datc,
Gais viu per vos et enveatc,
Cant pens c'ab alegragie
Serai encar per vos amatc,
Si gia.us prent d'amar volontatc.