prosody | miscellaneous |
Puois no.m tenc per pajat d'amor E.m sobra raisos de maldir, En abans qe vegna pascor Voigll faire u serventes ausir, E luoc de ver mesatge Qe.m dig'als tres deseretatc Qe puois om es desvergognatc Tan, qe dintc son corage Non tem aunir, vius desonratc Val trop mentc qe mortc soteratc. Desonratc ab pauc de valor Viu tutc homs, puois si laisa aunir Ni deseritar ses clamor, Ni ses demanes contradir! E s'enten mon lengagie Nostre reis d'Aragon, be.m platc Car gient es Amilhau cobratc, Q'el ac ab vasalagie! Mas no.n fun aunitc ni blasmatc, Ni.n pres trega, ni.n guret patc. Qan ves de Belcaire la tor Lo coms ben si deu esgausir De Tolsan, car a grant onor A cobrat l'intrar e l'iscir. Pero dedintc l'estagie Dison encar, si be.l desplatc: Beu sire, per qe.us conortatc A.l conort del salvagie Lo cons qi gia fon ducs clamas, Mas non es entiers lo comtatc. Be.m plai del comte mon segnor Car li vei la renda cuglir Del port de Marsili' a onor! Mas al comte la fes tenir L'autr'an, al gran pasagie, De Tolsan, per qe n'es secatc, E mos segner en viu onratc. Leu revenra.l damagie, Puois a l'egleica s'es iratc, Ni qier perdon de sos pecatc. Car lui nembri la desonor Qe lur fai malvastac sufrir, De tutc treis n'aurai desamor! Mas sol Dieus gart lieis cui desir, Qe ten mon cor en gage, Tutc om, per q'en si'airatc, De mon dan voigll sia preiatc! E se dic nul oltragie, Fai m'o dir lo pretc e.l rictatc De lieis a cui eu me soi datz. Plasentc dompna, cui me sui datc, Gais viu per vos et enveatc, Cant pens c'ab alegragie Serai encar per vos amatc, Si gia.us prent d'amar volontatc. |