prosody | miscellaneous |
Per Dieu, Amor, en gentil luoc cortes Saupest assire tot mon cor e mon sen, Per qu'ie-us o dei mais grazir lonjamen Que non cugera m'esdevenir pogues Que la gensor m'aves fait abellir Que si' el mon en fait et en semblan: Tant es bella qu'ieu hi conosc mon dan, C'ab sol l'enveya cre que-m n'er a murir. Ben sai del mon que, s'a chauzir agues, Qu'en leis chauzira, si-s feran d'autres cen, Per qu'ieu am mais de leis lo lonc aten Que de nuil' autra ren que far mi pogues. Mais trop ai mes autamen mon dezir, Per c'ai paor qu'ela-m torn en soan! Car ges non puesc capdelar mon talan C'ades non vuelha lo miels qu'el mont se mir. Ric joy e car e volgut e defes-- C'ab Cortezia monta son pretz valen-- A-i ben trobat qui que l'anes queren Ho qui que l'aia! per mi non o dic ges, Qu'ieu non l'aurai ni no-m deu avenir. Pero be sai que, si Dieus m'ames tan Que de s'amor agues o tant o can, Sol que ren n'aia, sia-s el seu chausir. Qui-n ric' amor met son cor e son pes, Si tot li tarza, ric guizardo n'aten. Qui ric seinhor pot servir lonjamen, Si tot bistensa, pueissas l'en pren merces. Que mais li pot en sol un jorn servir E far honor que cen paubr' en un an, Per qu'ieu n'aten l'onor e-l joi tan gran, Qu'en ric parage ai pauzat mon albir. Preyera la, si sol a leis plagues, Que-m consentissa un celat parlamen, Car s'ieu la vauc vezer tot a prezen, Diran mesonjas maint enujos plaides! Et enaixi pot ben esdevenir Enans del fag, on cascuns a pueis dan! E si fossan acordat des aban, Abdui se pogran ab mens de bruit jausir. D'una ren fan domnas gran nesies: C'ab lonc enquerre fan lur joi conoissen. Cant hom las pregu' et elas n'an talen Et es vejaire c'an ben lur amor mes, Per que-n fan plus de paraulas auzir Car asatz son saubut li devinan Que-n diran mais granren qu'elas non fan, C'ab lur enveya an fait mant joi partir. Chansoneta, vai-m dir a mon Bertran Qu-ie-l prec que-t fassa al sieu Bertran auzir. |