home page ?


Aissi cum es bella cill de cui chan,
E bels sos noms, sa terr' e siei chastel,
E beill siei dich, siei faich e siei semblan,
Vuoill mas coblas movan totas en bel.
E dic vos ben, si ma chanssos valgues
Aitant cum val aicella de cui es,
C'aissi venques totas cellas que son,
Cum ill val mais de las autras del mon.

Tot bellamen m'aucira desiran
Cell' a cui sui hom liges ses revel,
Que-m feira ric ab un fil de son gan
O d'un dels pels que-il cazon del mantel,
C'ab sol cuidar et ab mentir promes
M'agr' il trop faich tostemps, s'a lieis plagues,
Mas lieis non cal, c'ab fin cor desiron
L'am ades mais on plus fort mi confon.

Ai bella dompn' ab gen cors benestan,
Vas cui eu tot mon coratge capdel,
S'ieu vos vengues mas mans jointas denan,
De genoillos, e-us quises vostr' anel,
Ai cals franqueza for' e cals merces
S'aquest chaitiu que non sap que s'es bes
Restaurassetz ab un joi jauzion,
Car non es bes que ja ses vos l'aon.

Bella dompna, pois ieu autra no-n blan
Endreich d'Amor, ni-m razon ni m'apel,
C'una no-n es en faich ni en semblan
Q'encontra vos mi valgues un clavel!
Ar, vos non ai ni autra non volges:
Morrai ses joi q'a vos mi teing deffes.
Un pauc intrei en amor trop prion:
Issir no-n puosc que no-i trob ga ni pon.

Us bels respieitz mi vai aconortan:
Q'en petit d'or' ajuda son fizel
Gentils Amors, qui l'enquier mercejan,
Sol que fins drutz non torn en descapdel.
E cel qe-i a son fin coratge mes
Si tot li tard' el no-i-s desesper jes,
Que bona domn' a tot, quan deu, respon,
Mas garda ben a cui ni que ni on.

Trastot m'es bel on ill es e-m resplan:
Bosc mi semblan, e prat, vergier, rausel,
E m'agenssan a chascun jorn de l'an
Cum fai la rosa qand nais de novel,
Q'el mon non es vilans tant malapres,
Si parl' ab lieis un mot, no-n torn cortes
E non sapcha de tot parlar a fron
Denan sos digz, e dels autres s'escon.

Amics Bertran, vers tal ai cor volon
Qu'ilh chant' e ri quant ieu languisc e fon.

Bertran, la fill' al pro comte Raimon
Degram vezer, qu'ilh genssa tot lo mon.