home page ?


N'Elyas, de dos amadors
Me digatz qals ama plus fort:
L'us non pot a dreg ni a tort
Mudar qe non parle soven
De sa domna ab tota gen!
L'autre no-n parl' a nulla ren qe sia,
Mas en son cor remira nuech e dia,
Pessan, com leis puesca servir en grat:
Ara chauzetz lo plus enamorat

En Bernart, plus destreingn amors
L'amic qi non ha nul confort,
S'en parlan no-s dona conort
De leis q'ama plus coralmen,
Cant en pot parlar d'avinen,
Qe l'apensat qi tostemps penssaria!
Amar pot el, mas no lo semblaria,
Q'ades parl' om d'aqo qe-il ven a grat,
E se cal' om qant no-n a volontat.

N'Elyas, temers e celars
An mainz fiz amics enreqit,
E parlars ha mainz jois delit,
Per que-m par q'am meils ses enjan
Cel qi son joi jauzis celan!
Qe ben sabetz qe res tant no-ill plairia,
Qom se de leis ses dan parlar podia!
Mas tant ama,--per que dopta faillir,--
Q'amors no-l gic de parlar enardir.

Bernart, se-l vostres raizonars
Per far del dreit tort a chauzit,
Ye-us ay lo pieytz pel miels geqit!
Qe mout ama meils per semblan
L'amics qe trai sidonz enan,
Parlan de leis lai on adreig li sia!
Mas l'apensatz par qe non sap qe dia!
Q'en dreg d'amor deu hom sidonz bendir!
Q'ieu pretz mais bel parlar qe lonc consir.

N'Elyas, fis e fermz volers
Fai sobredoptar l'apensat,
Et Amors ha-l tan ferm lassat
Qe no-il laissa dir mal ni be
De sidonz! qar pro vetz s'ave
Qe zo q'om ditz per ben, torn' a foillia,
Et en amor notz una leujaria
Mais qe no-i pot us granz senz emendar,
Per qe-l fins serv' e-s suefre de parlar.

En Bernart, molt es granz plazers,
Qant de leis qi l'a-l cor emblat,
Pot per tot dir sa volontat
Ad honor de leis e de se,
E par meils q'amors l'i ame
S'onra sidonz e-n ditz ben tota via,
Qe s'el pensans de parlar se suffria!
Qe pensamenz ses obr' e ses parlar
Val pauc per tot, e meinz en domnejar