prosody | miscellaneous |
En tanta guisa-m men' Amors C'a penas sai si dei chantar, O si dei plangner o plorar, Tantz mi dona gaugz e dolors! Pero, qi-m volgues dreich jutgar, Mais n'ai mals que bes, e majors! Mas tant am finamen Qe-l mal teing a nien, E grazisc et enans Los bes, per qe-m platz chans. Bona dompna, pretz e valors, E cortesi' ab gen parlar, Huoill rizen, amoros e clar, E gens cors ab frescas colors, Et agratz,--don non avetz par, Sobre totz autres faitz meillors,-- Vos fan entieiramen Sobre totas valen, Per q'ieu sui benanans Que fui d'amor clamans. Gitat m'avetz de las clamors Ab precs et ab merce clamar, Per qe-m devetz tener plus car, Et fugir feignens prejadors, C'a dompna taing ben esquivar Lo bruit dels fals devinadors, Que per un mal dizen Que d'un semblan s'empren, S'en lev' us bruitz tant grans C'amors en sembl' engans. Et es gen de dos amadors Qan fan so qe-s taing ad amar! Car trop pot hom amor doptar, Si lai on blasmes e paors Non o tol, a l'obra no par. Que greu er de doas colors Cors e faitz longamen. Sabetz que vau volven Tem que sia-l talans Lai on es lo semblans. Aisso es l'enois e-l paors Que m'agra fait desesperar, E partir de vos e loignar, E virar, si pogues, aillors! Mas tant sabetz los bens triar Dels mals, e-ls sens de las follors, Que aman, e temen, E celan, e sufren, M'en gauzirai enans Que si n'era clamans. Na Maria, soven M'agratz a ben disen! Mas d'altres n'i a tans Que no-i es ops mos chans. |