prosody | miscellaneous |
Ja non cugei que-m desplagues amors, Ni-m tornes tan ad enoi ni a fais, Que mantas ves ab mi mezeis m'irais, Car anc un jorn soffertei sas dolors! Mas eu, cum fols, cujava-m fos honors, Car amava de cor e ses bauzia. Et ara vei qu'en amar no-m valria Res menz d'amor, per qu'eu d'amar mi lays. De totz mestiers es desemblad'amors! Que menz en a de pro cel que-n sab mais, C'ab pauc de ben fa los fols rics e gais, E-l profietz es totz als galiadors! Per que-m sembla c'amors sia follors. Donc be mi sui entendutz en follia, Qu'anc ses amor non saubi viur' un dia, Ni anc, ses ben, tant de mal hom no-n trais. Et ara es a tan tornad' amors, Qu'anz que sapchan cals es pros ni savais, Volon amar las domnas ad essais, Per que camjon plus soven amadors. Et esta pietz us usajes que-n sors: Que ses amor pot hom aver amia. No-n dirai plus, per que car mielz castia Quant o di gen amics que quan s'irais. Pero, si fos aitals com sol amors, Non dic eu ges que la valgues nuls jais, Qu'ilh loingnava de consirs e d'esmais, Mais quan del sieu, qu'era una dousors, Puois era pretz, sens, largues' e honors, Enseingnamens, sabers e cortesia, Qui baiset tot, quan falset drudaria, E, si non tot, al menz arreire-s trais. Et enpero, sitot m'a mort amors, Dei me gardar qu'en trop dir no m'eslais, Que ben leu s'es calsque amics verais Cui parria mos chastiars follors Et a fin drut deu hom faire secors, Non ges blasmar, tan cum sec dreita via-- C'om pert son dig e son amic perdria, --Tro que l'amors per si mezeissa-s bais. E s'amors val, ylh val per Na Maria, On es beutatz, e cortezi'e jais. |